divendres, 24 d’abril del 2009

Fidels a què, qui, com?

Fidel: 1- Que no manca a la fe promesa, a allò a què s’ha compromès envers algú. 2- Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor.

Lleial: 1- Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. 2- Que mostra fidelitat a l’amo i és de bon tracte.


Si fins i tot el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ho diu!

Quan ens referim a les relacions amoroses, de parella (perquè està establert que són de dos), inevitablement pensem en el sexe que sol anar-hi adherit.

Personalment crec que el sexe és una forma de comunicació i poc més. Amb això no vull treure-li importància, perquè trobo que en té molta i que és fonamental a la nostra vida, ja que per alguna cosa som animals (encara que el cristianisme ens vulgui fer renunciar als nostres instints). El que vull dir és que, culturalment, hem omplert les nostres relacions sexuals de significats, fins arribar al punt que alguns entenen la pràctica sexual com un mecanisme destinat únicament a procrear, només practicable amb una sola persona que ha de ser del sexe contrari, i a partir del moment en què hi hagi hagut un ritual anomenat “casament”.

La nostra societat cada cop és més oberta i ens anem allunyant d’aquesta concepció tan limitada del sexe, però no és tan fàcil canviar de “xip”. Almenys per mi.

Tota la vida he sentit parlar de fidelitat, fer el salt, les banyes, “se casa de penalti”, fill bastard, puta, pecat, virginitat, tita fluixa, semental, traïció, putot,…

i em fa molta ràbia portar a dins tota aquesta tradició. Els meus valors, que no puc defugir (i mira que ho he intentat), m’impedeixen viure com penso que és correcte. No crec en la “fidelitat” a l’amor, però també em fan mal les infidelitats.

Però si fins el diccionari del IEC té una accepció per a fidel que diu “2- Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor.”!!

No fotis! L’amor ha de comportar exclusivitat? Per què ens han socialitzat així?


I vosaltres què en penseu?

i una atra pregunta: el fet de veure a primera vista les paraules SEXE, SEXUAL,... us ha empès més a llegir-vos el text? Perquè a mi em passa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada