BLOQUEJAT

Així és com he tingut aquest blog des que el vaig reobrir per a l'assignatura de Comunicació i Educació. Només he pogut assistir a les classes pràctiques dels divendres, i per tant no he tingut massa de què parlar.

El que tinc a dir ara mateix, físicament, moralment, diplomàticament, és que estic una mica fart d'haver de fer blogs per assignatures i haver de trobar coses a dir per publicar en un mitjà que, sincerament, amb prou feines entenc, i que no m'agrada. I no crec que sigui l'únic. A tothom fa molta il·lusió això de poder escriure i veure's publicat immediatament a la xarxa, però realment ens adonem de les conseqüències que això té? No creo. Estem a les portes d'una era on les TIC ho estan canviant tot radicalment: les relacions entre persones, entre ciutadans i govern, entre cultures,... Molts s'atreveixen a fer un pronòstic de cap a on ens portarà això, però jo ho trobo tot tan imprevisible... (de moment ja m'agrada que a Catalunya hagi aparegut el Partit Pirata proposant democràcia 2.0)

El que si que tinc clar que cal és una bona educació respecte a aquest immens ventall de possibilitats que s'ha obert davant nostre. Vindria a ser algo així com per què ens dediquem amb tantes energies a seguir els camins que se'ns han presentat, si el que no sabem a hores d'ara és ON VOLEM ANAR?

Repeteixo, estic escrivint això aqui perquè se'm demana en una assignatura de la universitat. Si fos per mí, tot quedaria en una conversa amb algun amic, o en una llibreta on a vegades encara escric només per a mi.

El perquè

Recuperant aquest vell blog que vaig obrir fa 2 anys per l’assignatura de Periodisme especialitzat en cultura. Tenint-lo ja creat, no veig per què obrir-ne un de nou, així que el reciclo.

Comunicació i educació: em cosa dir què n’espero, però com que tant la comunicació (que per alguna cosa l’estudio) com l’educació (que en el meu temps lliure m’hi dedico, i crec en ella com a motor transformador de la societat) m’interessen. O sigui, que aviam que passa quan les ajuntem. Si hi afegeixes que em considero un gran inculte en les noves tecnologies i plataformes de comunicació, i que ho considero un gran problema que haurem d’aprendre tots i totes a afrontar si no ens volem perdre en un oceà de missatges i informacions, tens el motiu pel que m’he ficat aquí.

Ara no em queda mes temps, però a la propera actualització parlaré del que ja hem fet a classe, o del que he entès jo.

Mercedes Milá no pinta una merda

Winston, Julia, el Partit, la Lliga Anti-sex, els Dos Minuts de l'Odi,...

Sigmund Freud (Froit pels garrulos): quan a l'ésser humà se li reprimeix la faceta sexual, ha de treure l'energia per un altre cantó, que sol ser l'agressivitat (Pol Garcia, a partir de l'explicació de Jose Maria Perceval sobre l'assaig de Freud "El Malestar de la Cultura")

Orwell, Nineteen Eighty-Four: les relacions sexuals són totalment insípides, només utilitzades per a la reproducció de l'espècie humana, i a la joventud se l'obliga a afiliar-se a la Lliga Anti-sex. Cada dia, durant els Dos Minuts de l'Odi, tots els ciutadans i ciutadanes xisclen, escupen i llencen coses contra una pantalla on es projecta la cara d'Emmanueld Goldstein, l'arxienemic de l'Estat. (Cristianisme + 11-S = Bin Laden)

Sigmund Freud (altra vegada): L'individu es torna massoquista o destructiu com a conseqüència del malestar que li provoca la cultura (en el cas d'Orwell, l'agressivitat la canalitza i utilitza l'Estat)

Albert Camus: un ésser humà només arriba a ser-ho plenament quan es rebel·la. El conformisme és la mort de la persona.

Anthonny Burgess, Clockwork Orange ( en boca d'un dels personatges): "si l'home perd la capacitat de decidir, deixa de ser home".

DECIDIR - REBELAR-SE - PENSAR

Es nota quin "assaig" (perquè és una novel·la) m'ha influït molt a la vida?

Si: la del Gran Hermano

SURREAL

Aquesta és la conversa que vam crear amb la Francina, ella fent de Mare Teresa de Calcutta i jo d'Alex. Cal dir que m'ho vaig passar molt bé.

Si hagués de triar entre un dels dos personatges em costaria molt decidir-me. Sóc totalment contrari al comportament de l'Alex i el meu pensament (amb infinitat de matissos) seria molt més proper al de la Teresa, però l'Alex reflecteix molt millor els meus desitjos i les meves passions.

Raó o emocions?

Aqui va la conversa:

MT – Llegint la Bíblia?
AD – Sí, estic gaudint de les magnífiques històries que explica.
MT – T’interessa?
AD – Sí, perquè les batalles són divertides i hi apareixen moltes dones.
MT – Saps que és la Paraula de Déu?
AD – Sí
MT – Hi creus?
AD – Sí, però ell està allà i jo aquí.
MT – Per què no segueixes els seus valors?
AD – Perquè no és divertit, m’avorriria!
MT – Llavors no creus en Ell, només creus que existeix…
AD – Exacte, és un home allà dalt que fa girar una taronja rodona i gegant.
MT – Per tu el món és una taronja?
AD – Per mi el món és un lloc on divertir-me i el Gran Home el fa girar com una taronja. Però no em preocupa el que ell faci allà. Jo aquí faig la meva.
MT – Et diverteix matar?
AD – No, és un error, no està bé.
MT – Així Déu t’ha fet entendre que matar no està bé?
AD – Mmm eh… sí, Déu. Ha estat Déu. N’estic molt penedit. Pots fer que surti d’aquí?
MT – Jo faré el que pugui per ajudar-te. Però serà difícil que surtis d’aquí. Més que moure el teu cos, puc moure la teva ànima. Si vols, puc venir a parlar amb tu sovint.
AD – No entenc això de l’ànima, Senyora. Però estaré molt content que vingui a parlar amb mi sempre que vulgui.
MT – Puc parlar-te de Déu, de la bondat i l’amor als altres perquè canviis i et converteixis. Sé que en el fons ets una bona persona.
AD – He vist el meu error i a partir d’ara seguiré la Paraula de Déu.
MT – Alguna cosa en la teva mirada no em deixa creure’t del tot. Encara et queda molt camí per poder seguir del tot la Seva Paraula.
AD – Jo no tinc camí, només visc.
MT – Fill meu, Déu t’ha donat la vida.
AD – Això li expliques al cony de ma mare!! jajajaja…
MT – Ella t’ha donat el teu cos i Déu la teva ànima. La teva mare segur que és una gran persona…
AD – Tu què saps!?!
MT – Ho sé. Dóna gràcies a Déu per la vida que tens. Però sobretot no et centris en tu. Déu ens diu que estimem als altres com a nosaltres mateixos. Ho fas?
AD – Jo sóc jo i he vingut a viure jo! No sóc un agent de res. El meu cos és meu i el penso utilitzar! Els altres ja tenen el seu cos, que facin el que vulguin!
MT – I la teva ànima? Els teus sentiments?
AD – Mira què sento: PAM! (la pega, rient). Jajajaja!!!
MT – Per què em pegues, fill meu? (segueix pegant-la)

Entren els guardes i intenten apallissar-lo. Teresa de Calcutta es posa pel mig i impedeix que li facin mal. El lliguen amb cordes a una llitera. Alex DeLarge intenta deslligar-se amb moviments bruscos i cridant, però no pot.
De sobte, es calma i somriu diabòlicament.

MT – Per què fas mal als altres, fill meu?
AD – Si vas per aquest camí ja pots fotre el camp! Aneu tu i el teu cony a moralitzar un altre, estarria forella!
MT – Està bé. Si vols que marxi, marxo. Però et vindré a veure demà, quan estiguis més calmat. Mentrestant, llegeix la Bíblia pensant que Déu et parla.
AD – Que parli, que parli, que jo no l’escolto! Només penso en matar i violar, com els romans!
MT – Resaré per tu, Alex. Que Déu s’apiadi de la teva ànima…
AD – Li deixaré perquè te la posi pel cul!!
MT – Senyor, perdoneu-lo, que no sap el que diu…

Alec's Gone!

Alexander DeLarge, protagonista de la novel·la "A clockwork orange", d'Anthonny Burgess

Per què m’hi sento identificat?

Perquè pensa només en ell mateix i en satisfer els seus instints (que es redueixen a música, sexe i agressivitat). Per sentir-se fort, ho odia tot, ho insulta i destrueix tot mentalment, i a mi a vegades també em passa. Ho fa perquè, a pesar de tot, és feble, poruc i insegur, com un nen petit.

Valors positius

Amor a la vida (a la seva pròpia): fa allò que li ve de gust quan li ve de gust. És impulsiu.

Defectes

L’absolut egoisme que el domina. La seva incapacitat per viure en comunitat, per adaptar-se al món. Tot i ser impulsiu, no deixa de ser fred i calculador, no és només un gos corrent darrere els cotxes.

També em fa molta angúnia la falsedat que utilitza per semblar bon noi (als seus pares, a la policia, a les seves futures víctimes, als seus drugs o companys,…). M’horroritza la seva falta absoluta d’empatia.

Si m’introduís a la història, qui seria?

Per diversió seria ell, l’Alex, però crec que m’assemblo molt més (que curiós) al capellà de la presó, que s’oposa al mètode Ludovico de reinserció de presos a la societat, anulant-los la capacitat de decidir lliurement. Jo seria algú que estigués al costat de l’Alex intentant entendre’l, relacionant-me amb ell, perquè tot el què fa crec que ha de venir d’algun lloc.

Què ha aportat a la humanitat?

Un retrat cru de la naturalesa humana, del nostre cantó fosc i animal. Alex reflecteix les nostres pors més profundes i alhora els nostres desitjos, i crec que per això ens atrau. La seva novel·la ha aportat una reflexió sobre si hem de ser lliures per cometre errors, sobre els límits de la llibertat, si és que en té.

Què es mereix?

Ja té una gran novel·la i una gran pel·lícula. Ara només falta que se l’estudiï molt més del que s’ha fet, i no només els crítics culturals i alguns professors de psicologia: TOTS els professors de psicologia, als instituts i a les universitats.

SUPER... què?! (de la setmana)

Penetració:

M’encanten els vampirs, els zombies i els morts vivents, i alguns superherois com Batman també m’atrauen. Suposo que pel que va explicar el Perceval a classe: l’ambigüitat i l’atractiu del mal, el terror com a límit de la nostra identitat,...

Terra Baixa em mola perquè l’estem fent amb una gent, però m’atrau especialment el personatge del Manelic, el mite del bon salvatge, l’Anticrist de Nietzche (i la revisió posterior de Marilyn Manson),… L’altre dia vaig veure la pel·li Van Helsing i la vaig trobar un pupurri de personatges d’aquest tipus, reunits en una pel·li per matar innocents i fer explotar coses (lo que em va divertir força).

Em centro en una d’aquestes coses (lo del superheroi m’agrada, però tinc més idees per fer altres coses).

Anticrist Superstar (Marilyn Manson) i el superhome de Nietzche:

Ens han ensenyat a ser ovelles. El cristianisme intenta tornar l’ésser humà una víctima dels seus instints, fer-lo renunciar a la seva naturalesa animal, (està molt sobada la paraula, però) reprimir-se. Fer-nos viure un sentiment de culpa constant, demanar perdó per estar vius i demostrar la nostra bondat i puresa, que la vida és càstig i el premi ve després.

El que plantejà Nietzche és, al meu entendre, que el problema són les persones dèbils moralment. Dèbils, no en un sentit nazi, sinó les persones amb por, insegures, incapaces de decidir per elles mateixes. Aquestes són les persones que creuran cegament qualsevol religió o ideal.

Nietzche diu, del seu superhome, que és “la seva pròpia norma”. També hi afegeix que és “legislador”, i té “voluntat de poder”, a la qual estic completament en desacord quan es refereix a governar per sobre els altres humans, els considerats “dèbils”. De wikipèdia: Per a Nietzche la moral ha de ser substituïda per la veritat, es a dir, l’home al servei de sí mateix, la seva naturalesa: entregat a la consumació de la seva pròpia existència.

Per això s’oposa radicalment als plantejaments del cristianisme, segons el qual el sentit de la Nostra existència és satisfer la voluntat de Déu, ja que ell (perdó: Ell) ens ha donat la vida. Si consulteu a wikipèdia en català el terme “secta” (http://es.wikipedia.org/wiki/Secta) i aneu a l’apartat “secta destructiva”, potser el que hi diu us sonarà d’alguna cosa.

Manelic de Terra Baixa:

Aquest, a diferència del superhome i l’Anticrist, neix salvatge enlloc de tornar-s’hi després d’un procés d’exorcització o purificació. Manelic ve de les muntanyes, és pur i ingenu (al principi). El contacte amb el món de la Terra Baixa el va corrompent, fins que es reivindica en la seva identitat i lluita contra la tirania:

“Com a home i com a fera, que ho sóc i ho vull ser sempre! Amb tu, contra de tu i contra tothom! I ara que vinguin a prendre-me-la (la Marta)!”

Batman i altres superherois:

El que simbolitzen els superherois és l’afloració del costat fosc de l’ésser humà, el costat salvatge i lliure de la seva ànima. Per això considero que un dels superherois més genuïns és Batman, perquè la seva segona identitat com a ratpenat deriva de la immensa por que Bruce Wayne té a aquests animals, i que vol utilitzar per intimidar els seus enemics. Alguns dels enemics més característics de Batman (Dues-cares, el Joker, el Pingüí) tenen perfils psicològics semblants al seu (segones personalitats basades en el cantó fosc de la seva ment). L’única diferència és que als enemics, les personalitats fosques els han acabat dominant, i les utilitzen per fer el mal. Batman utilitza la seva per fer el bé, cosa que li suposa moltes contradiccions.

Interruptus

Els vampirs, els homes llop, els mutants, els superherois,... tots ens atrauen pel mateix: són el triomf del cantó fosc de l’ànima humana per damunt de la normalitat, del convencional. Sabeu què significa el nom artístic Marilyn Manson? La representació del bo i el dolent, dues icones americanes diametralment oposades (la llum de Marilyn Monroe i la foscor de Charles Manson), però que sempre van juntes, ja que és impossible, en la naturalesa humana, separar la part racional de part animal, o com ho entén el cristianisme, el Bé i el Mal.

Deia una samarreta de DESIGUAL: disfruta de tus contradicciones.

Fidels a què, qui, com?

Fidel: 1- Que no manca a la fe promesa, a allò a què s’ha compromès envers algú. 2- Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor.

Lleial: 1- Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. 2- Que mostra fidelitat a l’amo i és de bon tracte.


Si fins i tot el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ho diu!

Quan ens referim a les relacions amoroses, de parella (perquè està establert que són de dos), inevitablement pensem en el sexe que sol anar-hi adherit.

Personalment crec que el sexe és una forma de comunicació i poc més. Amb això no vull treure-li importància, perquè trobo que en té molta i que és fonamental a la nostra vida, ja que per alguna cosa som animals (encara que el cristianisme ens vulgui fer renunciar als nostres instints). El que vull dir és que, culturalment, hem omplert les nostres relacions sexuals de significats, fins arribar al punt que alguns entenen la pràctica sexual com un mecanisme destinat únicament a procrear, només practicable amb una sola persona que ha de ser del sexe contrari, i a partir del moment en què hi hagi hagut un ritual anomenat “casament”.

La nostra societat cada cop és més oberta i ens anem allunyant d’aquesta concepció tan limitada del sexe, però no és tan fàcil canviar de “xip”. Almenys per mi.

Tota la vida he sentit parlar de fidelitat, fer el salt, les banyes, “se casa de penalti”, fill bastard, puta, pecat, virginitat, tita fluixa, semental, traïció, putot,…

i em fa molta ràbia portar a dins tota aquesta tradició. Els meus valors, que no puc defugir (i mira que ho he intentat), m’impedeixen viure com penso que és correcte. No crec en la “fidelitat” a l’amor, però també em fan mal les infidelitats.

Però si fins el diccionari del IEC té una accepció per a fidel que diu “2- Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor.”!!

No fotis! L’amor ha de comportar exclusivitat? Per què ens han socialitzat així?


I vosaltres què en penseu?

i una atra pregunta: el fet de veure a primera vista les paraules SEXE, SEXUAL,... us ha empès més a llegir-vos el text? Perquè a mi em passa.