Alec's Gone!

Alexander DeLarge, protagonista de la novel·la "A clockwork orange", d'Anthonny Burgess

Per què m’hi sento identificat?

Perquè pensa només en ell mateix i en satisfer els seus instints (que es redueixen a música, sexe i agressivitat). Per sentir-se fort, ho odia tot, ho insulta i destrueix tot mentalment, i a mi a vegades també em passa. Ho fa perquè, a pesar de tot, és feble, poruc i insegur, com un nen petit.

Valors positius

Amor a la vida (a la seva pròpia): fa allò que li ve de gust quan li ve de gust. És impulsiu.

Defectes

L’absolut egoisme que el domina. La seva incapacitat per viure en comunitat, per adaptar-se al món. Tot i ser impulsiu, no deixa de ser fred i calculador, no és només un gos corrent darrere els cotxes.

També em fa molta angúnia la falsedat que utilitza per semblar bon noi (als seus pares, a la policia, a les seves futures víctimes, als seus drugs o companys,…). M’horroritza la seva falta absoluta d’empatia.

Si m’introduís a la història, qui seria?

Per diversió seria ell, l’Alex, però crec que m’assemblo molt més (que curiós) al capellà de la presó, que s’oposa al mètode Ludovico de reinserció de presos a la societat, anulant-los la capacitat de decidir lliurement. Jo seria algú que estigués al costat de l’Alex intentant entendre’l, relacionant-me amb ell, perquè tot el què fa crec que ha de venir d’algun lloc.

Què ha aportat a la humanitat?

Un retrat cru de la naturalesa humana, del nostre cantó fosc i animal. Alex reflecteix les nostres pors més profundes i alhora els nostres desitjos, i crec que per això ens atrau. La seva novel·la ha aportat una reflexió sobre si hem de ser lliures per cometre errors, sobre els límits de la llibertat, si és que en té.

Què es mereix?

Ja té una gran novel·la i una gran pel·lícula. Ara només falta que se l’estudiï molt més del que s’ha fet, i no només els crítics culturals i alguns professors de psicologia: TOTS els professors de psicologia, als instituts i a les universitats.