SURREAL

Aquesta és la conversa que vam crear amb la Francina, ella fent de Mare Teresa de Calcutta i jo d'Alex. Cal dir que m'ho vaig passar molt bé.

Si hagués de triar entre un dels dos personatges em costaria molt decidir-me. Sóc totalment contrari al comportament de l'Alex i el meu pensament (amb infinitat de matissos) seria molt més proper al de la Teresa, però l'Alex reflecteix molt millor els meus desitjos i les meves passions.

Raó o emocions?

Aqui va la conversa:

MT – Llegint la Bíblia?
AD – Sí, estic gaudint de les magnífiques històries que explica.
MT – T’interessa?
AD – Sí, perquè les batalles són divertides i hi apareixen moltes dones.
MT – Saps que és la Paraula de Déu?
AD – Sí
MT – Hi creus?
AD – Sí, però ell està allà i jo aquí.
MT – Per què no segueixes els seus valors?
AD – Perquè no és divertit, m’avorriria!
MT – Llavors no creus en Ell, només creus que existeix…
AD – Exacte, és un home allà dalt que fa girar una taronja rodona i gegant.
MT – Per tu el món és una taronja?
AD – Per mi el món és un lloc on divertir-me i el Gran Home el fa girar com una taronja. Però no em preocupa el que ell faci allà. Jo aquí faig la meva.
MT – Et diverteix matar?
AD – No, és un error, no està bé.
MT – Així Déu t’ha fet entendre que matar no està bé?
AD – Mmm eh… sí, Déu. Ha estat Déu. N’estic molt penedit. Pots fer que surti d’aquí?
MT – Jo faré el que pugui per ajudar-te. Però serà difícil que surtis d’aquí. Més que moure el teu cos, puc moure la teva ànima. Si vols, puc venir a parlar amb tu sovint.
AD – No entenc això de l’ànima, Senyora. Però estaré molt content que vingui a parlar amb mi sempre que vulgui.
MT – Puc parlar-te de Déu, de la bondat i l’amor als altres perquè canviis i et converteixis. Sé que en el fons ets una bona persona.
AD – He vist el meu error i a partir d’ara seguiré la Paraula de Déu.
MT – Alguna cosa en la teva mirada no em deixa creure’t del tot. Encara et queda molt camí per poder seguir del tot la Seva Paraula.
AD – Jo no tinc camí, només visc.
MT – Fill meu, Déu t’ha donat la vida.
AD – Això li expliques al cony de ma mare!! jajajaja…
MT – Ella t’ha donat el teu cos i Déu la teva ànima. La teva mare segur que és una gran persona…
AD – Tu què saps!?!
MT – Ho sé. Dóna gràcies a Déu per la vida que tens. Però sobretot no et centris en tu. Déu ens diu que estimem als altres com a nosaltres mateixos. Ho fas?
AD – Jo sóc jo i he vingut a viure jo! No sóc un agent de res. El meu cos és meu i el penso utilitzar! Els altres ja tenen el seu cos, que facin el que vulguin!
MT – I la teva ànima? Els teus sentiments?
AD – Mira què sento: PAM! (la pega, rient). Jajajaja!!!
MT – Per què em pegues, fill meu? (segueix pegant-la)

Entren els guardes i intenten apallissar-lo. Teresa de Calcutta es posa pel mig i impedeix que li facin mal. El lliguen amb cordes a una llitera. Alex DeLarge intenta deslligar-se amb moviments bruscos i cridant, però no pot.
De sobte, es calma i somriu diabòlicament.

MT – Per què fas mal als altres, fill meu?
AD – Si vas per aquest camí ja pots fotre el camp! Aneu tu i el teu cony a moralitzar un altre, estarria forella!
MT – Està bé. Si vols que marxi, marxo. Però et vindré a veure demà, quan estiguis més calmat. Mentrestant, llegeix la Bíblia pensant que Déu et parla.
AD – Que parli, que parli, que jo no l’escolto! Només penso en matar i violar, com els romans!
MT – Resaré per tu, Alex. Que Déu s’apiadi de la teva ànima…
AD – Li deixaré perquè te la posi pel cul!!
MT – Senyor, perdoneu-lo, que no sap el que diu…