Així és com he tingut aquest blog des que el vaig reobrir per a l'assignatura de Comunicació i Educació. Només he pogut assistir a les classes pràctiques dels divendres, i per tant no he tingut massa de què parlar.
El que tinc a dir ara mateix, físicament, moralment, diplomàticament, és que estic una mica fart d'haver de fer blogs per assignatures i haver de trobar coses a dir per publicar en un mitjà que, sincerament, amb prou feines entenc, i que no m'agrada. I no crec que sigui l'únic. A tothom fa molta il·lusió això de poder escriure i veure's publicat immediatament a la xarxa, però realment ens adonem de les conseqüències que això té? No creo. Estem a les portes d'una era on les TIC ho estan canviant tot radicalment: les relacions entre persones, entre ciutadans i govern, entre cultures,... Molts s'atreveixen a fer un pronòstic de cap a on ens portarà això, però jo ho trobo tot tan imprevisible... (de moment ja m'agrada que a Catalunya hagi aparegut el Partit Pirata proposant democràcia 2.0)
El que si que tinc clar que cal és una bona educació respecte a aquest immens ventall de possibilitats que s'ha obert davant nostre. Vindria a ser algo així com per què ens dediquem amb tantes energies a seguir els camins que se'ns han presentat, si el que no sabem a hores d'ara és ON VOLEM ANAR?
Repeteixo, estic escrivint això aqui perquè se'm demana en una assignatura de la universitat. Si fos per mí, tot quedaria en una conversa amb algun amic, o en una llibreta on a vegades encara escric només per a mi.
divendres, 3 de desembre del 2010
dimarts, 19 d’octubre del 2010
El perquè
Recuperant aquest vell blog que vaig obrir fa 2 anys per l’assignatura de Periodisme especialitzat en cultura. Tenint-lo ja creat, no veig per què obrir-ne un de nou, així que el reciclo.
Comunicació i educació: em cosa dir què n’espero, però com que tant la comunicació (que per alguna cosa l’estudio) com l’educació (que en el meu temps lliure m’hi dedico, i crec en ella com a motor transformador de la societat) m’interessen. O sigui, que aviam que passa quan les ajuntem. Si hi afegeixes que em considero un gran inculte en les noves tecnologies i plataformes de comunicació, i que ho considero un gran problema que haurem d’aprendre tots i totes a afrontar si no ens volem perdre en un oceà de missatges i informacions, tens el motiu pel que m’he ficat aquí.
Ara no em queda mes temps, però a la propera actualització parlaré del que ja hem fet a classe, o del que he entès jo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
