Així és com he tingut aquest blog des que el vaig reobrir per a l'assignatura de Comunicació i Educació. Només he pogut assistir a les classes pràctiques dels divendres, i per tant no he tingut massa de què parlar.
El que tinc a dir ara mateix, físicament, moralment, diplomàticament, és que estic una mica fart d'haver de fer blogs per assignatures i haver de trobar coses a dir per publicar en un mitjà que, sincerament, amb prou feines entenc, i que no m'agrada. I no crec que sigui l'únic. A tothom fa molta il·lusió això de poder escriure i veure's publicat immediatament a la xarxa, però realment ens adonem de les conseqüències que això té? No creo. Estem a les portes d'una era on les TIC ho estan canviant tot radicalment: les relacions entre persones, entre ciutadans i govern, entre cultures,... Molts s'atreveixen a fer un pronòstic de cap a on ens portarà això, però jo ho trobo tot tan imprevisible... (de moment ja m'agrada que a Catalunya hagi aparegut el Partit Pirata proposant democràcia 2.0)
El que si que tinc clar que cal és una bona educació respecte a aquest immens ventall de possibilitats que s'ha obert davant nostre. Vindria a ser algo així com per què ens dediquem amb tantes energies a seguir els camins que se'ns han presentat, si el que no sabem a hores d'ara és ON VOLEM ANAR?
Repeteixo, estic escrivint això aqui perquè se'm demana en una assignatura de la universitat. Si fos per mí, tot quedaria en una conversa amb algun amic, o en una llibreta on a vegades encara escric només per a mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada